lunes, 11 de abril de 2011

París, Man Ray i Marcel Duchamp


París 1921-1940
Moviment Dadá; Tristan Tzara; Fracàs als EEUU.

Mentre Duchamp busca la precisió pintant i la bellesa de la indiferència apareix Man Ray. Gran amic i soci crucial en context creatiu. L'estil de Duchamp evoluciona al posar-se en contacte amb la fotografía de Ray. Ray treballa amb els Aerographs des del 1917. Els dos homes junts, prenen la fotografia com un ideal per al treball creatiu. Aprofitant la seva precisió òptica inspira molts projectes duchampians que juguen amb aquesta. És el cas de Rotary Glass Plates (1920); de Large Glass (1915-23) i Draft Pistons. En aquests projectes van ser fonamentats i suggerits, en gran part, per Man Ray.
Per ambdós aristes allò primordial és l'expressió d'una idea. La tècnica que s'utilitzi per arribar-hi no és una fi sinó un mitjà. Duchamp considera que un artista pot utilitzar qualsevol objecte vell per expressar una idea.

El paper de Duchamp en la introducció de Ray és essencial. És ell qui connecta aquesta figura amb el grup Dadá de l'època: Breton, Jacques Rigaut, Louis Aragon, Paul Eluard i Gala, Theodore Fraenkel i Philippe Soupault.
De seguida Breton utilitza a Ray com a fotògraf i mà dreta per a la seva revista Litterature.
És en aquest context on Man Ray es converteix en l'inventor de la fotografia surrealista. Les Rayographys en són un bon exemple: descobriment de finals del 1921 del propi artista que consisteix en posar l'objecte directament sobre el paper fotogràfic i exposar-ho a la llum.

lunes, 4 de abril de 2011

ELS AUTORS

Man Ray

"Nor can any of this work be considered experimental. Art is not a science"

ELS AUTORS



Joseph Nicéphore Niépce
La historia de la fotografia no és exacte però segóns la majoria de fonts, la "Vista desde la habitación de Grass", 1827,és la primera fotografia de la historia. Malgrat això, "La taula parada" del mateix autor és també una de les primeres fotografíes de la història datada el 1822.
Daguerre i de Talbot comparteixen amb Niépce les primeres representacions d'aquest nou mitjá de reproducció de la realitat. Els tres tenen un protagonisme essencial en el desenvolupament, evolució i difusió d'aquesta nova tècnica.
Ens trobem davant d'un dels invents que defineixen un ara i un després a la història de l'art, l'home i la filosofia. , La evidència en aquesta nova imatge dels referents de la cultura visual hi és perfectament visible.No és gratuit que, al decidir aplicar aquest nou fenòmen en la imatge tractada, es defineixi clarament la recerca de la perspectiva com a mètode de representació de l'espai fotografiat.Veiem la presència arrelada del gran descobriment del renaixement.
La fotografia congela el temps. Aquesta, però, va necessitar 8 hores d'exposició per captar la realitat enquadrada.És doncs, la primera vegada on la llum, ella sola, actua sobre una superfície de placa d'estany i betum. És el primer moment on el factor llum i el factor temps creen una heliografía. La mà  deixa de ser per primera vegada en la història de la representació, l'èina principal.

LA FOTOGRAFIA

Per trobar la relació entre dues imatges d'autors tan diferents i moments tan diferents, un bon punt de partida és el de arrancar des de la seva forma. Avans i tot de descriure'n la seva composició val la pena parar-nos a veure quins són aquests objectes que estem analitzant com a imatges.
Per fer-ho, agafo el llibre de Roland Barthes, La cámara lúcida, i n'extrec uns quants fragments que m'ajuden a crear un suport per estudiar aquesta connexió que busco. I cito així les seves paraules:

La fotografía dice "lo que ha sido"; abre la via de la certidumbre, no inventa nada. És, pues la autentificación de si misma.Jamás podrá mentir sobre si misma, sobre su existéncia.
Impotente sobre ideas generales, toda foto es un certificado de presencia: Nuevo gen introducido en la família de las imagenes. Niépce, ante la mesa puesta, debió tener la sensación de parecerse muchísimo a las pinturas. Aún así, sabia que su conciencia situaba al objeto encontrado fuera de toda analogía. No se trata de una imagen ni de algo real, se trata de algo autenticamente nuevo, algo real que ya no se puede tocar.
La fotografía, por primera vez, hace cesar la resistencia del hombre a creer en el pasado. Hace que el pasado sea tan seguro como el presente. La fotografía divide la historia del mundo.
Sociólogos y semiólogos, comentaristas actuales de fotografía, tienden a la relatividad semántica: nada de real, tan solo artificio. La fotografía no es un analogon del mundo para ellos: lo que representa está fabricado puesto que la óptica fotografica se encuentra sometida a la perspectiva albertiniana. Sin embargo, Barthes tiene una visión completamente opuesta. Para él, el noema de la fotografia no reside en la analogía. Y, la fotografia es una emanación de lo real en el pasado ( una magia , no un arte).
La foto, pues, posee según Barthes, una fuerza constativa y lo constativo ataña no al objeto sino al tiempo.En definitiva, el poder de autentificación prima sobre el de representación.