lunes, 9 de mayo de 2011

EL TRIOMF DE L'EXPRESSIONISME ABSTRACTE





L'Expressionisme Abstracte; L'action Painting.
Aquest darrer terme va ser encunyat per Harold Rosenberg en un article de la revista Art News. Ens trobem a principis de la dècada dels 50 als Estats Units i davant d'un moviment que, malgrat tenir orígens europeus clarament identificables com el cubisme té una originalitat pròpia innegable. Williem de Kooning no es distancia mai del cubisme igual que Pollock no pot evitar la clara influència del surrealisme sobre la seva obra. Però es tracta d'un avenç superior. Els expressionistes abstractes fan una renovació de llenguatge: la pintura ( ja sigui antiga o moderna) s'ha convertit en una forma buida, sense objectiu en un món fragmentat i tant descompost. 
Aquest grup d'artistes es coneixien, alguns, des de temps enrere quan col·laboraren en la Work Progress Administration de Roosvelt durant la Depressió per donar treball a artistes en la decoració d'espais públics. També molts d'ells reben influències dels muralistes mexicans com Orozco, Rivera i Alfaro Siquieros.
Els expressionistes abstractes no van tenir manifestos ni programes ni teories conjuntes però portaren l'activitat artística a la incandescència. Cadascun d'ells porta a l'extrem la seva pròpia "substància metafísica" deixant veure ( així com començaren a fer els surrealistes amb la seva preocupació per l'inconscient ) els seus paisatges interiors. Això ho veiem molt evident en l'obra de Pollock, Kline o De Kooning. 
Pollock utilitza el dripping amb una passió inimaginable. Ell es nega a l'esbós, creu en una pintura directa;una manera de pintar que és creixement natural d'una necessitat. No creu en la il·lustració com a llenguatge per expressar els sentiments. Pollock creu que el croquis és propi del renaixement, que ja no pot funcionar per a la pintura moderna. 
De Kooning , sense ser abstracte, no queda tan lluny amb les seves dones. Boques terribles, cossos devastats i  atributs sexuals amenaçadors.



Així doncs, ens trobem davant una realitat immediata on Pollock i els coetanis s'adonen de que cal generar un nou llenguatge, una nova forma representativa per a aquest nou món desglossat i fragmentat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario