La primera càmera fotogràfica, construïda per Louis-Jacques Mandé Daguerre (1789-1851) no es tractava d’un nou artefacte de representació artística ni poètica. Es tracta de la invenció d’un procediment tècnic que, més endavant, es convertirà en inauguració d’una nova època en la tradició de les arts visuals. Parlem, doncs, d’una sèrie de procediments mecànics i tècnics que no obeeix a un acte merament creatiu ni poètic. La seva força radica en ser la presència d’una absència , un testimoni,una autentificació.
Aquesta aparició marca l’origen dels medis de comunicació de masses i representa el medi d’expressió propi d’una societat establerta sobre la civilització de la tecnologia. Els estudis de la fotografia ens permeten establir, així, relacions entre l’aparició de la història del medi i la evolució i la historia de les societats contemporànies. Alhora podem veure com la tècnica fotogràfica i les seves derivacions han aportat documents culturals interessants però també han transformat la nostre visió del món.
Coetàniament a la seva invenció, neix el socialisme; l’ascens de la filosofia positivista de Comte; es projecta sobre el món biològic; sobre la patologia humana; sobre l’estructura social. Es tracta d’un ambient d’aspiració per al coneixement científic i exacte del mon sensible, d’una recerca desmitificant de la veritat, de l’empirisme en el món dels negocis...
No hem d’oblidar, però, que no és una simple reproducció de la realitat el que una fotografia ens mostra sinó una representació icònica carregada de convencions que fa que no la puguem relacionar directament amb el realisme. En la seva creació, el punt de vista, la posada en escena dels personatges, els elements seccionats, els descartats, etc són factors que no podem obviar a l’hora d’interpretar-les.
Més endavant la fotografia dona lloc a una nova mirada exploratòria: el cine.
No hay comentarios:
Publicar un comentario